Aquest fragment
pertany a la pel·lícula Romeu i Julieta
(1996, BazLuhrmann), que explica la cèlebre història de Shakespeare, però
ambientada en el món modern.
El ritme de la
seqüència és molt lent i dramàtic, amb plans de llarga durada i predominantment
expressius, ja que busquen realçar la pena de la noia per la mort del seu
amant. També el so ambient, gairebé inexistent en aquest cas, és un element que
intervé per ajudar a remarcar aquest sentiment.
A més, és
important, en aquest sentit, la dramatització del suïcidi de la jove, sobretot
aconseguida mitjançant la combinació de primers plans de la noia plorant amb
plans detall de la pistola que utilitzarà per treure’s la vida.
Finalment, els
dos personatges queden units per sempre, de manera simbòlica, i abraçats en el
mateix llit de mort. És aquí quan s’introdueix una presa dels dos amants que es
va allunyant fins acabar en un pla zenital d’aquests ple d’elements simbòlics
determinats per la decoració (com, per exemple, el dibuix de la creu llatina
per mitjà del mobiliari de l’església).
Aquesta presa es combina amb flashbacks
de la història d’amor dels dos personatges. El paper clau aquí torna a ser
per a la banda sonora, ara convertida en un tema musical que acompanyarà
aquests records, un dels quals, precisament, servirà per acabar
la seqüència, quedant la imatge congelada en un petó dels dos enamorats sota l’aigua
que, posteriorment, acabarà amb una fosa en blanc per donar pas a una nova
escena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada