Comentari d'un fragment de la pel·lícula "The Matrix" (1999, Andy i Larry Wachowski)

Aquest fragment pertany a la pel·lícula The Matrix (1999), dirigida per Larry i Andy Wachowski. Concretament, es tracta de l’escena en la qual Morfeu ofereix a Neo la possibilitat de conèixer la veritat sobre què és la Matrix.

La seqüència comença amb un parell de plans generals descriptius (contrapicat i zenital, respectivament) que situen l’escena en un gratacel en un dia de tempesta. Seguidament, Neo puja per les escales de l’edifici, fet que es mostra amb un angle zenital amb tràveling circular ascendent. És important aquí la banda sonora que, representant una tempesta, dóna, a part d’un element d’ambientació, un cert aire misteriós a la situació.

Després, Neo entra a la cambra on l’espera Morfeu. Aquest personatge és presentat de manera magistral amb un primer pla contrapicat que avança amb un tràveling d’apropament acompanyat d’un potent tro de la tempesta, fet que li atorga una certa importància i superioritat. A continuació, es comencen a utilitzar plans mitjos, més narratius, per donar peu al diàleg dels dos personatges. És important destacar que la banda sonora redueix el so ambient (la tempesta) i se centra en la conversa dels dos protagonistes; i que Morfeu segueix en posició de superioritat per mitjà del contrapicat.

Quan Morfeu seu a la butaca, el contrapicat, però, desapareix definitivament i es comencen a utilitzar primers plans alternant els diferents personatges segons les seves intervencions en el diàleg, i focalitzant la nostra atenció segons la composició en regla dels terços. A més, aquestes preses es combinen amb diferents plans conjunt per relaxar el ritme d’enquadraments tan pròxims i donar estabilitat a l’acció. És interessant la composició simètrica d’aquests plans que, d’alguna manera, dóna unitat als dos personatges.

Finalment, quan Morfeu ofereix les dues pastilles (blava i vermella) a Neo perquè n’esculli una, s’utilitzen plans detall de les mateixes, i també un primeríssim primer pla de Morfeu en les ulleres del qual podem veure reflectit Neo fent la tria. L’última vegada que apareix aquest pla, el camp de visió és molt més reduït (s’apropa més a les ulleres), de manera que es dóna a l’acció molta més força expressiva i es crea neguit en l’espectador. També cal destacar que, quan Neo escull la pastilla, se sent un tro que emfatitza aquesta acció.