En
la seqüència a comentar, la qual pertany a un fragment de la pel·lícula El nom de la rosa (Der Name der Rose. 1986, Jean-Jacques Annaud) i està dividida en
dues escenes, hi podem veure com el protagonista, un jove monjo de l’edat
mitjana, ha de decidir si marxar amb el seu mestre o quedar-se amb la noia que
estima.
En
la primera escena, la banda sonora hi pren una gran importància, presentant
només un tema musical. A més, al principi, la successió de plans distants, amb
els personatges mig esborrats per l’ambientació boirosa, ens crea una sensació
d’intriga. Ara bé, aquesta es desfà quan els dos enamorats creuen les seves
mirades esperant la decisió del noi. Aleshores, hi predominen els primers plans
curts i molt expressius, en els quals la gestualitat esdevé de principal
transcendència.
El
moment culminant de l’acció, però, el trobem al final de l’escena, quan el noi
decideix marxar amb el seu mestre i abandonar la noia. Aquí, la música arriba
al seu punt àlgid amb un petit crescendo
i es combinen plans sencers del noi marxant amb altres que presenten, un zoom
enrere, la noia. Aquesta, pel moviment de la càmera i l’acció de la boira, que
l’amaga, s’allunya metafòricament del seu estimat.
En canvi, el plantejament de la segona escena és totalment
diferent. Hi trobem una única presa que, fent un contrapicat sobre el
protagonista i el seu mestre emprenent el seu camí de marxa, va allunyant-se’n
tot fent un zoom enrere per acabar amb un gran pla general del paisatge
muntanyós. En aquest últim fragment, la importància no és només de la música,
sinó també de la veu en off del
protagonista, que narra el final de la seva història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada